El meu Canvi de Vida

Vcfd

2angtraït

dissabte, 2 d’octubre del 2021

2angtraït

1992/93

Publicat per David Canals i Casas xulu6969 a 9:10

Envia per correu electrònic BlogThis!Comparteix a X Comparteix a Facebook Comparteix a Pinterest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Dades personals

David Canals i Casas xulu6969: I ja no tinc trenta-i-tants

Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

▼ 2021 (4)
- ▼ d’octubre (4)

► 2018 (1)
- ► d’abril (1)

► 2014 (4)
- ► d’abril (4)

Abans

Espot 1990/91

Abans

Espot 1990/91

El meu canvi de Vida

El meu canvi de Vida Abans de l'accident, era com mon pare, ho volia tot donat ho volia tot fet. Esperava a que tot em vingués fet i donat. La casa, la feina, el sou ...... TOT!! Esperava, volia que se'm agraís les coses que feia, quan les feia. I si feia una cosa ser recompensat. Era tancat, i quan se'm aferrava una cosa, ningú me la treia del cap. Idees fixes?? Això és així perquè sí. No feia res per ningú.(Necessitava un canvi!!!) Ja amb l'accident, al fer el canvi de vida. Ja que al començament m'havia de treure el Graduat Escolar i a saber ..... Passant-me a l'FP, al començament era la mare la qui em motivava a estudiar per treure'm el títol d'electricitat i fer de lampista amb el tiet i mon pare. Em vaig treure el "'FP", i després la mare em va apuntar a fer un Mòdul de Manteniment Industrial, on aquest me'l vaig treure jo. Ja que l'FP me la van regalar les dues penjades que no em treia. Volguent-me treure el B1, a casa me'l van prohibir perquè era amb mon pare que havia de fer de Lampista, i era ell el qui havia de dur el cotxe i treure'l jo de la botiga que no feia res. No li entrava gent. L'Òptica era del meu avi. Fins que finalment l'any 98 tenint un altre accident amb la bici, i perdent la feina de lampista que feia poc havia trobat, i que em volien fer el contracte. Ja que les altres feines de Lampista no podia no podia tindre continuïtat, degut a que no duia cotxe. Va ser tenint un altre accident el gener del 99 amb moto, que em vaig dir de treure'm l'impossible, el B1.Quan dic accidents, són atropellades. Bé, l'any 97 al acabar d'estudiar un curs de Jardineria, em va servir per aprendre a liar "porros". El que al acabar em vaig començar a buscar la vida de Lampista, i a trobar feinetes. Quan no tenia feina, me'n anava a l'institut a fer classes d'oient de Matemàtiques (perquè m'agraden),i d'Electricitat (perquè m'havia quedat i em van regalar a l'FP). Estava amb els de Grau Superior. Si abans ho donava tot per sabut, ara vull aprendre més i no dono res per perdut. I amb aquesta gana i que quan no feia res, em posava a llegir llibres de mecànica del meu Avi. Em va començar a motivar el meu Avi amb la mecànica i els cotxes. Tot i que no m'agrada portar-lo. (El meu Avi va morir l'any 80 i tants.) M'encanta i m'omple moltíssim trobar cotxes parats perquè els hi falla el motor o el que sigui. Jo anant amb Bici i treure'ls del destret (apuro). Abans els llibres els aparcava, i ara me'ls vull llegir tots. I si no ser una paraula, no em fa mandra buscar-la al diccionari. Tinc ànsia per saber i aprendre coses noves. Abans no escoltava i anava a la meva. Ara m'agrada escoltar, aprendre i ajudar als necessitats. Ja només queda la meitat No em quedo res ,i tot ho explico. Intento no callar-me res, ho dic tot. M'agrada posar-me reptes. El diari, arribada a la pàgina de l'any, el B1,anar per Autopista amb bici, banyar-me en una piscina pública en pilotes, banyar-me per Cap d'Any, etc..... Abans de l'accident no tenia cap motivació, fins que l'any 97-98,un amic em va dir: "Viure pels Demés". Al principi em motivava mon pare per treure'l de l'Òptica. Però ara em motiva el meu Avi amb la mecànica, i el voler aprendre i saber. Abans era un avergonyit. Ara sóc un desvergonyit. Vaig llençat!! Mon pare és una merda, no ha fet res a la vida. Tot li ha vingut donat. I jo seria igual si no fos pels accidents. Els accidents m'han ajudat a canviar. M'he tornat senzill i m'agrada la simplicitat. M'encanta anar a Contra Corrent, ser Diferent. Trencar la Monotonia. M'encanta la simplicitat, ser extravagant. No ser el entre d'atenció, encara que moltes vegades ho sóc, per si sol. Fent l'FP la Pilar, la tutora, sabent lo de l'accident. Em va dir: Escriure un diari. A la 2236 el vaig deixar d'escriure. Quan el primer any fent unes 400 fulles, em vaig posar el repte d'arribar a la fulla de l'any. Ara em falta temps material, i com que ja fa massa temps que no l'escric, ara em fa mandra. Vaig estar fent de mecànic a la Garriga, on vaig aprendre molt. I després amb el Josep a fer el nus de lligar canyes, que el Barbany no sap fer.(El Barbany és pagès de tota la vida.) M'encanta posar-me metes, reptes!! Anar per Autopista en Bici. Celebrar el nou any amb un bany a la piscina. Bé, densà del primer any que ho vaig fer, que ara m'hi tiro tot l'any. I només espero que vingui l'hivern per trencar el gel de la piscina. M'encanta trencar el GEL. Aquest any MERDA!! Banyar-me en una piscina pública en pilotes!! No demano res a canvi, faig les coses perquè les vull fer. I és per això, que la gent em veu diferent. Entre altres coses. Si veig una cosa que està malament, i la puc corregir. La corregeixo. Recollir papers pel carrer,....,etc. Intento no estar lligat a res. Per això la gent que em coneix, diu que sóc el més feliç del Món. Voleu la meva adreça i el meu blog?? Feu un correu comú, i me'l envieu si voleu saber més de mi. Visc el Dia a Dia. .... i hasta aquí puedo leer!! PD: Al començament em deia .... Em trec l'impossible i envio a rodar a la Neuròloga. El que quan ja tenia el B1,em vaig dir ..... Però si està com un TREN, i sols anar-la a veure ja val la pena!! Se'n riuen de mi perquè sóc diferent .... Jo me'n ric d'ells perquè sou tots iguals